Translate

Dienstag, 28. Mai 2013

Digital sí, però.


Només a nivell de comentari "volant". Ara mateix estic fent un repàs d'algunes de les cintes de casset que he adquirit darrerament en algun dels molts "Trödelmarkts" de Berlin. Una gravació Emi del 1968, sense Dolby (encara no s'havia inventat) d'un concert de Daniel Barenboim i Sir John Barbirolli amb la Nova Orquestra Filharmònica de Londres, concretament, el concert per a piano número 2 B-dur op. 83 de Johannes Brahms. L'audició l'he dut a terme amb una platina de casset Akai GX-32, (una de les darreres fabricades el 1990 per aquesta marca al japó), sense Dolby i sense filtre “multiplexador”. M'ha sorprès la qualitat de so que conserva la cinta donades la llarga vida i les despietades inclemències climàtiques a què, segurament, ha estat sotmesa; gairebé ratlla la perfecció, tenint en compte l'any en que va estar gravada.

Bé, la cosa m'ha fet pensar en un CD dels Eurythmics, el primer que vaig comprar, a Andorra l'any 1983, si mal no recordo. Aquest CD havia perdut, fent una estimació aproximada el 80% de la qualitat de so, per dir, que no l'he llençat, però, l'he renovat en format vinyl de segona mà, que sempre és més barat. No és que vulgui criticar el digital, senzillament, vull cridar l'atenció que una cosa és el que és i l'altre el que ens volen fer creure i/o vendre. Com se sol dir, això és el que hi ha.... Amb tot i ja que el tema té una connexió directa amb la cultura popular, podríem acabar citant unes paraules d'Stuart Hall (1981) respecte les relacions entre el mecanismes de poder i aquest tipus cultural: Popular culture, specially, is organized around the contradiction: the popular forces versus the power-bloc. This gives to the terrain of cultural struggle its own kind of specificity... Popular culture is one of the sites where this struggle for and against a culture of the powerful is engaged: it is also the stake to be won or lost in that struggle. 

Keine Kommentare:

Kommentar veröffentlichen