Translate

Mittwoch, 15. Mai 2013

[REPERCUSSIÓ DE LA XARXA EN ELS SISTEMES DE LECTO-ESCRIPTURA: CARACTERÍSTIQUES DE LES NOVES FORMES DE TEXTUALITAT - ELS BLOGS COM A REFERÈNCIA ESPECIAL] Breu recensió



En aquest segon blog el que pretenia era continuar amb la introducció a la complexitat a manera de cinc cèntims sobre la computació, el càlcul, la probabilitat i el tractament de la informació, tot mirant d'enllaçar-ho amb la nostra societat. Ara bé, de moment, una vegada més o menys centrat el tema de la complexitat hauríem de recuperar el fil i tornar a l'hipertext, objectiu primer del nostre blog, si es vol, en tant que concepte multidisciplinari, producte també de la mateixa complexitat. En aquest cas concret, em centraré en un seguit de textos proporcionats pel nostre ben apreciat professor JoanCampàs.

En primer lloc, m'agradaria emprendre el tema de com els nous formats estan modificant la nostra forma de lecto-escriptura i, segurament, també la nostra manera de pensar. Aleshores, es tractaria d'analitzar els nous gèneres discursius que han anat sorgint dins la xarxa, en particular referència a la literatura. El que m'ocuparà les pròximes línies és el capítol d'un llibre de Covadonga, A. I Séré, A. (eds) que porta per títol: Nuevos géneros discursivos: los textos electrónicos, de l'editorial Biblioteca Nueva de Madrid, publicat l'any 2003. Dintre del que s'entén per la ciberpragmàtica i la pragmàtica cognitiva, s'intenta analitzar com l'ordinador pot modificar certs discursos socials i crear nous gèneres, els quals impliquen estratègies noves i tal vegada diferents pel que fa l'intercanvi d'informació, la producció, la comprensió i la lectura d'aquesta mena de textos.

El primer text de Séré el document en el discurs de transmissió de coneixements efectua un anàlisi d'aquesta tipologia d'hipertextos, partint la heterogeneïtat de discursos que l'integren i de l'existència també d'una possible dispersió de camps. A nivell general, na de les característiques que distingeix els textos de transmissió de coneixements n'és la seva organització paratextual pel que fa la planificació dels continguts. De fet, una organització que ja trobem en textos antics com les Gloses Silenses del Monestir de Silós o la Bíblia poliglota. En aquests casos es tractaria d'anotacions, de comentaris al marge, d'il·lustracions comentades, indicacions, etc., elements heterogenis tots ells, els quals podríem anomenar de navegació i que, d'alguna manera, acaben de donar cohesió i organització al conjunt.


L'organització paratextual en format paper la troben sobretot en les enciclopèdies i els llibres d'idiomes. Aquesta disposició especial ha de permetre una lectura horitzontal del conjunt segons una ordenació específica. Tant el llibre d'idiomes com l'enciclopèdia esdevenen una fusió de diferents gèneres. Aleshores, el paratext està al servei d'una cerca o d'un aprenentatge, al mateix temps que actua com a guia o incita l'usuari a múltiples i particulars acostaments segons les seves necessitats. Per altra banda, el document hipertextual a més de seguir les mateixes característiques que els gèneres anteriors, permet més flexibilitat (en la composició de pàgines); interactivitat, és un espai obert (no tancat com l'obra impresa); no té una limitació d'espai definida, com pot ser el cas del llibre, introduint, a més a més, la pantalla, una dinàmica d'autonomització dels recorreguts d'aprenentatge i la possibilitat contínua d'actualització dels continguts.

La pantalla actua també a mode d'articulació entre la tecnologia i la semiòtica. Tant el dissenyador com l'usuari es veuen en aquest cas obligats a pensar l'organització d'una manera diferent; la memòria s'ha de re-adaptar a nous espais, a procediments de superposició, a una nova memòria espacial i física i a diferents manipulacions i gestos a través de la pantalla. Mitjançant la informàtica es permet resoldre un tipus de manipulació més complexa donada la pluralitat de gèneres (com en l'enciclopèdia i el llibre d'idiomes). L'espai de treball esdevé organitzat en capes, en múltiples nivells, ja sigui, directament, per exemple, amb l'obertura de noves finestres, com a través d'enllaços i d'hiper-enllaços per a poder accedir a nous continguts. És aleshores quan la consulta, en tot moment, es transforma en immediata. Per tant, l'hipertext es presenta ara com un nou gènere més universal ( continguts) i més flexible en relació a què respon millor a les necessitats específiques de l'aprenent.
Ja sigui en línia o en CD-Rom, la tipologia de documents hipertextuals pot arribar a ser bastant complexa, no així els principis organitzadors d'aquest tipus de documents, els quals acostumen a seguir uns esquemes o seqüències més o menys estandarditzades. No cal dir que els documents en línia, per exemple, no envelleixen. Són oberts i susceptibles de ser renovats o actualitzats en qualsevol moment. El canvi en relació dels subjectes amb el saber i l'aprenentatge esdevé quan el document hipertextual serveix com a suport directe d'aprenentatge autònom o semi-autònom. D'aquí se'n desprenen les potencialitats dels documents hipertext com a intercanvi de marcs semiòtics mitjançant vincles, els quals exerceixen una funció metalingüística. Cada apertura d'una nova pantalla suposa un tipus de lectura diferent, una semiòtica variada la qual esdevé possible mitjançant els instruments de navegació que, en definitiva, són els que han de possibilitar els recorreguts pels diferents nivells discursius.

Ref. Covadonga, A.; Séré A. (Eds). Nuevos géneros discursivos: los textos electrònicos. Biblioteca Nueva: Madrid, 2003.