Translate

Donnerstag, 23. Mai 2013

EFECTES DEL CANVI DIGITAL - LA GENERACIÓ "NET" - NET GENERATION

Una vegada fet un repàs al text de David Crystal respecte el llenguatge a Internet i a tot l'univers de nous argots i expressions que s'hi han generat, la cosa m'ha donat per pensar en les conseqüències que tots aquests processos de transformació. Ja sigui en la mateixa forma d'utilitzar el llenguatge, la manera de llegir i "navegar" pels textos, d'assimilar-ne els continguts, la qual cosa, per força, ha d'influir en la nostra manera de raonar, de pensar, afectant, a més, tant si ho volem com si no, la nostra vida quotidiana. Aquests fets per altra banda, també m'han portat a considerar els resultats d'una estadística inclosa en el llibre editat per Selke i Dittler, Postmediale Wirklichkeiten, obra ja comentada en el post anterior i que no m'estaré de recomanar-vos. 

Doncs bé, sota el títol Auswirkungen des digitalen Wandels - Die Net Generation (que com podeu comprobar és el titol que he donat a aquest post) l'autor Ewald Wessling, a partir d'un enquesta realitzada per Tapscott el 2008 a 7685 persones compreses en la franja d'edat dels 11 als 29 anys i 1757 persones de 30 a 61 anys de dotze països, duu a terme tot un seguit de reflexions que m'han semblat d'allò més suggerents, les quals també m'agradaria acabar d'ampliar. Aleshores, val a dir que del citat estudi i respecte aquesta nova generació anomenada Net Generation se'n desprenen les següents conclusions:
  • Volen llibertat en tot el que fan, des de la llibertat d'escollir fins la llibertat d'expressar-se.
  • Els encanta personalitzar i adaptar les coses al seu gust.
  • Són crítics i s'ho qüestionen tot - "Trust but verify".
  • Estan atents a la integritat i la sinceritat de les empreses, tant si pretenen comprar alguna cosa com si cerquen feina.
  • Volen joc i diversió a l'escola, a la feina i en la seva vida social.
  • Són la generació del treball en cooperació amb els altres.
  • Necessitat de velocitat i no només en els jocs d'ordinador.
  • Són els innovadors.
No cal dir que el progressiu augment de mitjans i possibilitats en el món digital exigeix  l'adaptació al que s'ha anomenat multitasking. Tanmateix, aquesta manera de procedir hauria en tot cas de contribuir a reduir, sensiblement, les dificultats i tensions sorgides a l'hora d'utilitzar els nous mitjans digitals. Aquesta nova generació familiriatzada amb els medis, més o menys, interactius s'ha acostumat a aconseguir tot el que vol, de tot arreu i de forma molt ràpida. Esperen ofertes adaptades als seus gustos personals, de fet, els agrada i tenen la possibilitat d'aconseguir-ho mijantçant també les eines que els ofereix Internet. La fascinació que senten els seus integrants per l'enorme i variada quantitat d'oferta ha fet que sovint sel's compari amb el que es coneix, per dir-ho d'alguna manera, la generació de "la botiga de la tieta carolina" i amb la satisfacció d'aquests en fullejar un catàleg de compres o a l'hora de visitar un grans magatzems. Es podria dir també, que l'única constant d'aquesta nova generació és el viure en transformació, en evolució constant. Tot això fa que els que en formen part s'hagin adaptat molt bé als nous canvis i, tanmateix, disposin d'una millor capacitat d'adapció, en general, a tot allò nou i diferent que no pas les generacions anteriors pre-digitals.


A primer cop d'ull algunes coses ens poden semblar banalitats, ara bé, tant banals són que, sovint, també poden passar desapercebudes. Tot el que s'explicat té importants repercussions no només en els possibles estils de vida, sinó que, precisament, per aquesta raó, té a veure amb les actituds, les accions, la política, l'economia, el saber i, en definitiva, amb el pensament. Analitzem-ho de forma més detinguda:


  • Volen llibertat en tot el que fan i a més de llibertat per a expressar-se. Aquest posicionament, per una banda, pot significar l'exigència de més lògica participativa pel que fa la política, un bon exemple en podria ser el Piraten Partei a Alemanya.  Per l'altra, una gran proliferació de mitjans d'expressió de tota mena, principalment, a la xarxa. Aquest fet, si bé, pot i, de fet, ha contribuït a enriquir el panorama, cultural, social, tècnic, científic, etc. Ara bé, també ha començat a provocar problemes de saturació d'informació. No obstant, si confiem en l'enquesta abans citada, sembla ser  que l'individu ha esdevingut conscient del problema aplicant una actitud crítica la gran quantitat d'informació disponible a la xarxa; trust but verify. Per tant, la defensa contra la intoxicació mediàtica esdevé l'anàlisi, l'avaluació i la selecció de continguts, per bé que, ràpida i fugissera. De moment ho deixem aquí, però, els termes ràpid i fugisser  o superficial (com la mateixa societat de la informació, podríem dir) mereixen ser ampliats.

  • Mostres d'aquesta actitud crítica, per altra banda, també enllaçada amb l'exigència d'integritat i sinceritat des de la part empresarial la podem trobar arreu per Internet. Milers de pàgines alternatives, moviments crtitics contra determinades polítiques de governs o empreses, fòrums de discussió, més  o menys seriosos, publicacions, magazines de tot tipus, premsa lliure digital, primavera arab, moviments occupy, attac, anonymous, etc. La xarxa també és política i alternativa econòmica. 

  • Els encanta personalitzar i adaptar les coses al seu gust, cosa que no deixa de ser una mostra més de l'individualisme, la substitució de la comunitat pel ciutadà. Tendència agreujada davant l'irrupció del neoliberalisme a patir dels anys 80.

  • Paradoxalment, això entra en contradicció amb la preferència pel treball en cooperació. En aquest punt que podem posar en dubte la connexió neoliberal. Més aviat, s'hauria d'entendre aquest individualisme, en relació amb les ganes de llibertat. Aleshores, estem parlan no ja de característiques ideològico-polítiques, sinó d'actituds, de comportaments, és a dir, de moral. Per tant, es podria entendre aquest individualisme més com un desig al respecte de la intimitat i a la llibertat dels altres.
  • Joc i diversió a tot arreu. No sabem si considerar-ho per bé o per mal, el cas és que el joc i la diversió formen part també de la vida. Una altra cosa, és com s'hauria d'interpretar la resposta donada pels enquestats, és a dir, a quina mena de joc es refereixen. Amb tot i en termes generals, aquest fet pot implicar una manera de prendre's la vida més adaptada a l'atzar i a la improvisació. De fet, estem parlant, precisament, d'una generació molt més adaptable, dinàmica, més amotllable a les novetats pel que fa a la ciència i la tecnologia i, al mateix temps, potser també menys disposada a caure en els paranys del determinisme tecnològic.  L'hipertext n'és una bona mostra. Finals oberts, no pre-establerts, cooperació lector-autor, co-autories, interacció, navegació sobre un mar de possibilitats diferents. El joc també pre-disposa a actituds menys rígides, no és el fet de guanyar res, sinó de la diversió, el caràcter lúdic del joc. No estem parlan de competicions, la diversió no admet la competició, la competició a seques només comporta conflicte, la violència i, finalment, la guerra. El nou tipus net vol treballar i relacionar-se de forma desenfada, no convencional, de fet, aquesta actitud rau en la naturalesa del seu pensament. Són innovadors, no es conformen amb els vells discursos, els han de modificar, readaptar a les seves necessitats. Els vells discursos de la modernitat ja no serveixen per una generació que ha après a conviure amb el canvi i la ràpida transformació, amb el progrés de vèrtig d'algunes tecnologies i, per tant, s'ha acostumat progressivament a noves maneres de fer i de viure. 
  • Evidentment, la vida social se'n resent. Molts contactes esdevenen només virtuals. La presència física ja no és necessària en un món al qual li falten hores. Les coses han de succeir-se a velocitats més altes i en més quanitat, tot dependrà, potser, finalment, de l'ample de banda...
Avui fins aquí, però, continuarà. Queda molt penden. No tot són flors i violes. La generació net també té problemes, fins i tot, patologies mèdiques, la qual cosa esdevindrà tema per a un proper post. Ara el què pretenc es dedicar uns dies a repassar els meus escritsa, ja que tinc la malsana costum d'escriure directament al blog. Es per això, que sovint també "tiro" de boli i faig autèntiques obres d'art amb correccions com les de Balzac, si bé, tot depèn del dia:





També em vull dedicar a redactar alguns comentaris a les pàgines dels companys bloggers, espero en aquest sentit poder ser constructiu i poder aportar també alguna cosa.