Translate

Samstag, 25. Mai 2013

NOVES FORMES D'ESCRIPTURA I NOVES PRÀCTIQUES SOCIALS (I)

Tot el que s'escapa a l'absolut control institucional representa una amenaça pels estaments del poder, ja siguin polítics o econòmics. Sempre s'ha repetit aquell clàssic tòpic de què la ficció acaba superant la realitat, des la nostra situació voldríem apel·lar a la novel·la de George Orwell, 1984, per tal de descriure una època actual marcada per la por, un concepte-sensació que al mateix temps ha esdevingut una de les monedes de canvi preferides per a la majoria de governs occidentals.

 

Vivim en l'era de la por. La gent vota, per exemple, segons sigui la por que més li convé, això és, por a quedar-se sense feina, por al terrorisme, por a l'altre (immigració), por a no guanyar suficients diners per a poder subsistir, etc., és una mica el síndrome de la por a tot. La por també a un futur incert batejat per gairebé tres dècades de polítiques neoliberals les quals han dut a considerar la llibertat de l'individu com una màxima existencial recolzada, incondicionalment, pel que molts  dels seus "gurus" anomenen "racionalitat". Per altra banda, tot sigui dit, una llibertat entesa de forma unilateral i, sovint, sense gaires possibilitats de rèplica. Tanmateix, el concepte llibertat pot tenir diferents lectures depenent de la ideologia política des d'on es miri. Per uns pot significar, simplement, llibertat de mercat, un mercat el qual ell "solet" ja s'encarrega de gestionar que "les coses rutllin bé", és a dir, que s'auto-regula per tal de garantir la lliure competència i segons asseguren els seus defensors, fins i tot, pot esdevenir un garant de la democràcia. En canvi, per altres la llibertat, ara mateix, no és més que una pura utopia.
                                       
                                                                                            Chaos Computer Club: http://www.ccc.de
                                          

Ara bé, la primera pregunta que li ve a un al cap és: des de quan dimonis són democràtiques, sense anar més lluny, les empreses? Tal com afirma Comte-Sponville: la democràcia s'acaba a les portes de les fàbriques, i tots ho hem acceptat com un fet normal, habitual. Tots? Bé, no tothom. Encara queda gent que qüestiona i seguirà qüestionant les injustícies d'un sistema el qual, de fet, s'està demostrant no ja fallit sinó també insostenible. Aquests reductes de resistència al pensament únic, a la desinformació institucionalitzada, a "la moda"; els anomenats anti-sistema, moviments occupy, anonymous, DMYA, indignats, les revoltes àrabs, Wikileaks, Tiananmen, hacktivisme, etc., podríen ser comparats amb els habitants d'aquell poblet gal de l'Astèrix i l'Obèlix, sempre tossuts i resistents a entregar les seves ànimes a Juli Cèsar. 


http://www.redglobe.de/asien/vietnam/6122
RED::GLOBE. News for your class, not for your country.
https://netzpolitik.org
Netzpolitik.org

Aleshores, tractarem ara de dur a terme un breu anàlisi-navegació per diferents blogs i pàgines, així com d'altres formes de comunicació i activisme-hacktivisme els quals s'han anat multiplicant per la xarxa durant els darrers anys. 

Començarem primer amb un exemple gràfic. Molts segur us en recordeu de la trilogia fílmica Matrix dirigida pels germans Wachowski. Doncs bé, ja fa temps que Marx va descriure el terme alienacióEntfremdung en alemany. Les bateries (piles) humanes, tal com els treballadors o les persones corrents, es mantenen en el film alienades de la realitat del món a través d'un programa informàtic anomenat Matrix, el qual els fa veure i viure una realitat que no és. En Neo, el protagonista principal, per tal de poder copsar aquesta altra realitat (la real) i poder sortir del món imaginari en què es troba, es requerit per en Morpheus a triar entre dues pastilles, una blava i una vermella. Com tots sabem, el color vermell porta una gran càrrega simbòlica en si. 

El 25 de Maig va ser el dia internacional contra Monsanto. Molts dels que hi varen prendre part de forma activa, comentaven el gran desconeixement del tema per part de la població en general. Per tant, gran part de la jornada de protesta es va dedicar, precisament, a informar la gent sobre què és i què fa la multinacional Monsanto arreu del món. El gran nombre, precisament, també de les plataformes de protesta, hacktivisme, ciberguerrilla, etc., que podem trobar a Internet dediquen molts dels seus esforços també a informar i, sovint, a combatre les tàctiques de desinformació de l'enemic (a partir d'ara anomenaré enemic a la dreta política i econòmica).

De fet, i continuant en l'univers de la ciència ficció cinematogràfica, no cal dir que la guerra es presenta del tot desigual a la manera a com els rebels, per exemple, combaten l'imperi a La Guerra de les Galàxies. Altres pel.lícules com Solaris, basada en la coneguda novel.la d'Stanislaw Lem, escenifiquen allò que podríem anomenar ens han vist venir. Per tant, no és estrany que el planeta-nebulosa apliqui les seves defenses a priori. Ara bé, per petita o dispersa que pugui semblar la resistència, aquesta es manté connectada a nivell global mitjançant una cosa: la xarxa. Aleshores, tampoc resulta estrany que molts governs hagin començat a recelar de tot el que es cou en aquest univers paral.lel, més o menys aliè, incontrolable i fora de l'abast de les urpes del poder. 


[il·lustració publicada al Facebook per la plataforma Düsseldorf auf die Straße!]
[#op.sanidad TARGET: 
www.riberasalud.com METODO: 
hoic.loic.anon atacker etc etc... FIRE FIRE FIRE!!] mostra d'enllaç des de facebook d'un atac d'anonymous contra el grup empresarial Ribera Salud (3.12.2012)

Segurament, aquest blog també passarà a formar part d'aquestes petites dosis de resistència que s'escanpen aquí i allà i que miren de trencar la cara fosca del rhizome deleuzià, encarnat per aquesta enredada teranyina de multinacionals i poders afins. La resistència, de fet, està encarada a la anti-globalització de les multinacionals), no a la globalització en si que, de fet, auvi dia ha esdevingut un procés inevitable. Tanmateix, aquest malestar social té molt a veure amb els resultats d'aquesta globalització i l'orientació exclusivament monetarista i neoliberal amb la qual s'ha dut i s'està duent a terme. El malestar arreu no és només patrimoni de països pobres o en vies de desenvolupament, la indignació ha esdevingut global, com el mateix concepte "globalització" del qual en voldríem destacar un seguit de trets comuns:
  • augment del comerç;
  • augment del trànsit de capitals financers;
  • augment de les interrelacions econòmiques;
  • deslocalització i dúmping social;
  • hiper-especialització de les economies;
  • creixent poder de les multinacionals i progressiva pèrdua de control democràtic per part dels estats;
  • dissolució de fronteres: migracions i perill ecològic globalitzat (“la terra s'ha fet més petita”);
  • existència de grans diferències econòmiques entre països rics i pobres.

Joseph Stiglitz ho ha anomenat globalització asimètrica, és a dir, l'existència d'un dèficit entre la globalització econòmica i la política produint-se un predomini de les lògiques de mercat en detriment de les lògiques polítiques i la democràcia. Amb el desenvolupament de la societat de la informació s'ha establert ,per altra banda, el que podríem anomenar una mena d'opinió pública mundial. Aleshores, titulars com, per exemple, el del setmanari alemany Die Zeit: Twitter fa la democràcia transparent, ja no haurien de sorprendre'ns. Accions, performances, manifestacions convocades a temps real i a nivell global han esdevingut una constant en el marc de la protesta. Recentment, des de l'entorn hacker s'ha passat de les simples tàctiques d'informació i manifestació a l'acció directa amb atacs D2 i altres tècniques dirigides a la intrusió i manipulació de pàgines web enemigues. En aquest sentit, Anonymous han esdevingut pioners en introduir enllaços directes des de la plataforma Facebook per tal de dur a terme accions D2. Si bé, totes aquestes operacions no deixen d'estar lliures de riscos, les detencions han esdevingut també una altra constant en el moviment ciberguerriller.

[#OpSyria: hack Syrian Government Sites]

Amb l'adopció de mesures "contra-revolucionàries" per part dels governs, una de les víctimes més visibles d'aquesta desigual batalla ha estat Julian Assange. Conegut artífex de la plataforma Wikileaks, acèrrim defensor de les llibertats i, clarament, posicionat en contra de la pretensió dels poders de dominar la xarxa. 

Ara bé, que defineix un hacker o un ciberpunk? Existeix, una ètica hacker que va més enllà del pur altruisme i s'endinsa en la política, aleshores, la definició bàsica per als dos termes pot ser gairebé la mateixa. Així, en el darrer llibre de Julian Assange (precisament amb el títol Cypherpunk) es descriu el Cyberpunk com una persona que entra en acció amb la criptografia i altres mètodes com a mitjà per a aconseguir canvis polítics i socials. També són anomenats els decodificadors rebels del ciberespai. De fet, el llibre d'Assange presentat a manera d'advertència, que no de manifest, efectua una crida a la guerra criptogràfica. Internet el què al seu temps havia estat el gran mitjà emancipador, ha esdevingut ara un perillós preparador del terreny per als totalitarismes, Internet s'ha transformat en una amenaça per al conjunt de la humanitat. Assange afirma com molts dels autors-estudiosos del tema s'equivoquen, precisament, perquè no hi estan del tot immersos, no s'han encarat directament amb l'enemic. Com pot ser el cas, per alta banda, de la plataforma Wikileaks, la qual els darrers anys ha entrat en conflicte amb la primera potència mundial. Wikileaks coneix l'Estat del control (de la vigilància) des de dins, perquè hom ha seguit les pistes dels seus secrets. 



Vídeo recomanat: Hacktivistas los agitadores de la red. Canal  franco-alemany ARTE (emès per TVE).

Estem parlant d'una guerra amb totes les de la llei, amb víctimes cibernètiques i físiques (paradigmàtic n'és el cas Assange).
Dues webs recomandes: Floodnethttp://www.fraw.org.uk/mei/electrohippies/index.shtml;

El que no es pot negar és que existeix una societat civil emergent i que no es pot parar. Segurament, els hacktivismes rebrant cops molts durs, però, com podrem compobrar al llarg d'aquest article, això no voldrà dir que la lluita hagi de decaure,  sinó, més aviat, tot el contrari.
Un llibre que recomano: Hackers Heroes of the Computer Revolution. Steven Levy
http://en.wikipedia.org/wiki/Hackers:_Heroes_of_the_Computer_Revolution