[Abans de començar us recomano entrar a la pàgina que he penjat. Cap el final al marge dret hi ha un petit enllaç identificat amb un dimoniet vermell, cliqueu-hi.]
S'ha parlat en un bloc anterior (Efectes del canvi digital) de considerar també la net-generation dins del que entenem com a postmodern, entre d'altres raons, pel fet de no mostrar-se aquesta en conformitat amb els grans relats moderns. Ara bé, segons F. Jameson i des d'una perspectiva que podríem qualificar de marxista, la postmodernitat esdevindria un estadi de superació del capitalisme tradicional, és el que ell mateix anomena postcapitalisme. Des d'aquest punt de vista, Jameson n'evalua tant els seus aspectes positius com els negatius. Així, si per una banda el fet postmodern pot representar progrés i l'activació de dinàmiques, més o menys, satisfactòries, per altra banda, pot comportar també la catàstrofe i l'adveniment d'una era plena de paranys, certament, patògens.
I♥ Hactivist: One Clik Away from Revolution:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=3mKyjdKdr6c
world war 3 be a guerilla information war
with no division between military
and civilian participation
<Marschall McLuhan, 1968>
Jameson ha considerat la postmodernitat com un retorn a vells prejudicis del passat, tot considerant que molts dels artistes i arquitectes moderns tampoc van poder dur a terme, finalment, les seves utòpiques ambicions. Segons ell, la postmodernitat representa el fet d'intentar identificar-se amb el present al mateix temps que s'és conscient del fracàs d'aquest intent. Perquè, en definitiva, el resultat de la postmodernitat no és res més que una combinació de diversos estereotips del passat i tal afirma en la seva introducció al llibre de F. Lyotard (La condition postmoderne): el present mateix queda amagat en la postmodernitat, no es descobreix, sempre és percebut des d'una determinada distància.
Mica en mica, hem anat recopilant alguns dels ingredients que configuren la societat actual: la por, la generació-net, la postmodernitat (com a concepte de pensament), el món digital i Internet, la globalització, el neoliberalisme de finals del segle XX i principis del XXI, etc. No està malament, tot i que segur podríem afegir-hi moltes més coses, no deixa de ser el què tenim ara mateix un còctel prou potent. La revolució, efectivament, no serà televisada, serà a la xarxa (i al carrer). De fet, estem parlant d'una lluita que John Fiske des de la perspectiva dels Estudis Culturals ha definit de forma prou clara en el seu llibre Die Fabrikation des Populären (Transcript, 2001): Des de la perspectiva cultural aquesta forma de lluita guanya en contingut en la mesura en què les classes dominants intenten "naturalitzar" els significats els quals serveixen als seus propis interessos en forma de "sentit comú" dins el conjunt de la societat, en la qual, per contra, altres classes socials "subjugades" miren des de diferents maneres de combatre aquest procés mitjançant la creació de significats que puguin ser útils també als seus propis interessos.
t.a.o. resist_security:
http://security.resist.ca/cpunk.shtml
http://www.anonpaste.me/anonpaste2/index.php5214db9be26c223e#fxuWfEC/UaVSnIbrGrkpJS4rAumHyVo+NaWTl3ekOd0=
http://www.cyberwarnews.info/2013/05/26/monsanto-uk-hacked-data-leaked-by-ag3nt47/
I♥ Hactivist: One Clik Away from Revolution:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=3mKyjdKdr6c
world war 3 be a guerilla information war
with no division between military
and civilian participation
<Marschall McLuhan, 1968>
Jameson ha considerat la postmodernitat com un retorn a vells prejudicis del passat, tot considerant que molts dels artistes i arquitectes moderns tampoc van poder dur a terme, finalment, les seves utòpiques ambicions. Segons ell, la postmodernitat representa el fet d'intentar identificar-se amb el present al mateix temps que s'és conscient del fracàs d'aquest intent. Perquè, en definitiva, el resultat de la postmodernitat no és res més que una combinació de diversos estereotips del passat i tal afirma en la seva introducció al llibre de F. Lyotard (La condition postmoderne): el present mateix queda amagat en la postmodernitat, no es descobreix, sempre és percebut des d'una determinada distància.
Mica en mica, hem anat recopilant alguns dels ingredients que configuren la societat actual: la por, la generació-net, la postmodernitat (com a concepte de pensament), el món digital i Internet, la globalització, el neoliberalisme de finals del segle XX i principis del XXI, etc. No està malament, tot i que segur podríem afegir-hi moltes més coses, no deixa de ser el què tenim ara mateix un còctel prou potent. La revolució, efectivament, no serà televisada, serà a la xarxa (i al carrer). De fet, estem parlant d'una lluita que John Fiske des de la perspectiva dels Estudis Culturals ha definit de forma prou clara en el seu llibre Die Fabrikation des Populären (Transcript, 2001): Des de la perspectiva cultural aquesta forma de lluita guanya en contingut en la mesura en què les classes dominants intenten "naturalitzar" els significats els quals serveixen als seus propis interessos en forma de "sentit comú" dins el conjunt de la societat, en la qual, per contra, altres classes socials "subjugades" miren des de diferents maneres de combatre aquest procés mitjançant la creació de significats que puguin ser útils també als seus propis interessos. t.a.o. resist_security:
http://security.resist.ca/cpunk.shtml
http://www.anonpaste.me/anonpaste2/index.php5214db9be26c223e#fxuWfEC/UaVSnIbrGrkpJS4rAumHyVo+NaWTl3ekOd0=
http://www.cyberwarnews.info/2013/05/26/monsanto-uk-hacked-data-leaked-by-ag3nt47/
Bé, com anava dient respecte al poder i les classes dominants, aquí us deixo algunes notícies de darrera hora aparegudes en la premsa:
http://www.mmnews.de/index.php/etc/13309-d-totale-internetueberwachung-nach-us-vorbild;
http://www.huffingtonpost.es/2013/06/07/eeuu-espia-a-los-ciudadanos_n_3400754.html?utm_hp_ref=es-internacional;
Keine Kommentare:
Kommentar veröffentlichen